Versió per a imprimir
Versió PDF1.2.1.3 Res és per sempre
Abans que res, recorda que la convivència amb estudiants és temporal. Res dura per sempre i és possible que durant la teva estada a l’habitatge, els companys vagin canviant. Un cop marxi algun dels companys, els que quedeu heu de saber molt bé quina persona necessiteu per a què ompli la plaça buida. Si l’experiència amb l’ex-company ha estat bona, el més recomanable és buscar algú similar, sempre que això sigui possible.
En el cas que siguis un estudiant d’un programa de mobilitat, has de deixar molt clar quan entris el temps que hi seràs. Això donarà l’oportunitat als teus companys de pis de tenir el temps suficient per a buscar algú que ocupi la teva habitació quan marxis. I si ocupes l’habitació d’un altre estudiant que hagi deixat el pis, pregunta si pots desfer-te dels mobles que no t’agradin, si pots decorar el teu espai al teu gust, etc.
La resta d’aspectes de la convivència són els comuns de per a qualsevol grup de persones que comparteixin pis. Els desenvoluparem en punts posteriors.
Experiències:
La Mar és llicenciada en Dret per la Universitat Pompeu Fabra. Va estar sis mesos d’Erasmus a Bèlgica compartint una casa amb set nois i una noia. La Mar comenta que va trobar la casa a través d’un amic i va decorar al seu gust l’habitació que li va deixar una altra noia que residia a la casa abans que ella. Tots els companys eren estudiants belgues excepte la noia, que era francesa:
“Alguns d’ells eren una mica bruts, però en general em portava molt bé amb tots menys amb la noia. Amb ella era difícil conviure, tot i que tenia una planta de la casa per ella sola, amb cuina independent. Li agradava manar molt i quan vius amb vuit persones més, has de transigir més. Jo, com estava de pas, vaig aguantar algunes coses, com la brutícia d’alguns dels nois, però amb aquesta companya les coses no van acabar bé. No ens vam entendre”.
La Laura és de Girona i està encantada amb la seva experiència compartint pis a Barcelona amb altres estudiants: “M’era totalment impossible comprar un pis o llogar-lo tota sola i a més, m’agrada viure amb altres estudiants per l’ambient que hi ha al pis. Jo no estic feta per viure amb una residència, perquè no hi ha tanta llibertat i no em veia vivint amb gent gran perquè seria com viure amb els meus pares i necessitava trobar-me a mi mateixa sense la pressió i l’observació que tenia a casa”. La Laura va tenir la sort de conèixer un noi que buscava algú per viure al seu pis amb dos nois més. Ella és l'única noia: “La relació és molt bona”. Som i pensem de manera similar i hi ha bastant de respecte en general”.
