17.1. La Llei de la Propietat horitzontal
La propietat horitzontal és una figura jurídica que compren una propietat exclusiva sobre uns habitatges o locals susceptibles d’aprofitament independent i una copropietat sobre els serveis o instal•lacions comuns. És horitzontal perquè no hi ha superioritat d’uns propietaris sobre d’altres.
Si un edifici pertany a diferents propietaris al mateix temps, s’haurà d’inscriure al Registre de la Propietat Horitzontal. Aquest document es diu “títol constitutiu”. Una comunitat pot no tenir aquest títol amb totes les conseqüències que això comporta. Si aquest títol no s’inscriu en el Registre de la Propietat, el règim de propietat horitzontal només vincula als qui manifesten la seva voluntat de quedar sotmesos a aquell règim.
La Llei de la Propietat Horitzontal és el conjunt de normes que regularan les relacions que es donen entre els propietaris d’apartaments i cases que es construeixen sota la forma d’una Comunitat. Aquesta llei regula tots aquells aspectes referents a contribucions de la comunitat, juntament amb la distinció dels elements que la composen.
Tot propietari d’un habitatge està sotmès a una sèrie d’obligacions, deures i drets que han de ser respectats per la resta de propietaris que integren la Comunitat de Veïns.
La Llei de la Propietat Horitzontal regula les relacions i obligacions de tots els veïns que formen la comunitat en la que la pròpia Comunitat crearà les seves normes a través dels anomenats “estatuts”, que es composen d’uns òrgans rectors com són el President, el Vicepresident, la Junta de Propietaris, el Secretari i l’Administrador. La Llei també regula els locals que formen part d’un edifici que siguin susceptibles d’aprofitament independent per tenir sortida a un element comú d’aquell o a la via pública.