Els drets i les obligacions de treballadors i empresaris, i la resta de normes que regulen les relacions laborals són recollides en la Constitució de l’Estat Espanyol (CE), així com en els següents textos legals:
- Estatut dels i les Treballadores (ET).
- Llei Orgànica de Llibertat Sindical.
- Normes legals i reglamentàries estatals i internacionals (Convenis de l’ Organització Internacional del Treball, i reglaments i Directives de la Comunitat Europea).
- Convenis Col•lectius o en pactes individuals, com el contracte de treball.
REGULACIÓ LEGAL DEL MÓN LABORAL
Per poder entendre com es regula el món laboral és necessàri conèixer el que s’anomena el principi de Jerarquia Normativa, que és el que s’utilitza quan trobem normes que regulen alhora la mateixa matèria. En el cas del món laboral existeixen unes preferències en l’ordre establert que caldrà que tinguem en compte per saber quines són les normatives aplicades en cada moment.
CONTRACTE DE TREBALL
(Condicions laborals bàsiques)
La Constitució és encapçala la piràmide. És una llei fonamental a la qual s’ha de sotmetre tot l’ordenament jurídic. És la llei més genèrica que tenim, així doncs, la farem servir quan no hi hagi una ordre més específica.
L’Estatut dels Treballadors es troba en segon lloc perquè parla dels drets mínims dels treballadors, per sota dels quals seria il•legal la situació laboral.
Els Convenis Col•lectius especifiquen les condicions laborals pactades entre sindicat i patronal i negociades per millorar l’Estatut dels Treballadors en cada empresa o sector.
Finalment trobem el contracte laboral que pot millorar les condicions del conveni o les de l’Estatut, mai empitjorar-les.
En matèria laboral, donat que és possible negociar millores en les condicions de treball, es dona una jerarquia normativa basada en dos principis:
- Principi de norma mínima: a la regulació legal del món laboral existeix un mínim, per sota d’aquest mínim no es pot regular, però les parts sí que poden millorar aquests mínims en benefici del treballador.
- Principi de norma més favorable: en cas que diverses normatives laborals puguin ser aplicades pel mateix supòsit, finalment serà aplicable aquella que afavoreixi més al treballador.