El meu nom és Alba, tinc 28 anys i vaig estudiar Ciències Empresarials i Comerç Internacional. Fa dos anys vaig decidir venir a viure a Londres i, de fet, encara hi estic vivint. Aquí treballo d'executiva de comptes a una agència de màrqueting, però vaig trigar 8 mesos a aconseguir la feina actual. Fins llavors vaig anar fent feines esporàdiques. El CV anglès és totalment diferent de l'espanyol així que va ser imprescindible adaptar-lo als estàndards d'aquí. De cara a les entrevistes de feina, aquestes són les preguntes claus: per què vas decidir venir a Londres, quins són els teus objectius, i quant de temps penses quedar-te a viure aquí. La competència és molt alta així que has de saber-te vendre. Al Regne Unit si treballes dur et sortiran moltes oportunitats!
Recomanaria aquesta experiència a tothom, sempre que estigui disposat a fer sacrificis. Abans de marxar, seria bo tenir un pla realista d'allò que es vol aconseguir al país i traçar el camí de com arribar fins allà. També és molt important tenir estalvis per sobreviure durant els primers mesos!

Sóc la Nina, tinc 25 anys i estic diplomada en Turisme i llicenciada en Ciències del Treball. Quan vaig acabar la segona carrera vaig decidir que era el moment de marxar per millorar el meu nivell d'anglès i aconseguir treballar a alguna empresa internacional quan tornés a Barcelona. Quan vaig arribar al Regne Unit, concretament a la ciutat de Bristol, en només una setmana vaig aconseguir un lloc de treball com a recepcionista, i en pocs mesos vaig ascendir a cap de recepció. Calia assegurar que el departament de recepció funcionés d'acord amb els estàndards de l'empresa, realització de factures, comptabilitat, etc. També vaig ser Duty Manager, és a dir, responsable de l'hotel en absència del Director General. M'he adonat que al Regne Unit et reconeixen i valoren la teva feina si la fas bé i amb entusiasme apujant-te el sou i amb millores laborals. També valoren molt la formació contínua i t'ofereixen cursos impartits per l'empresa.
Arran d'aquesta experiència, vaig poder millorar moltíssim el meu anglès, tot i que vaig marxar amb el nivell Advanced (a més de coneixements en francès i italià). Pel que fa a la formació, el fet d'haver estudiat Turisme em va ajudar bàsicament per endinsar-me al sector. Sense pensar-m'ho dos cops, recomanaria aquesta experiència a tothom, tant si és per marxar dos mesos com per un temps indefinit.

Sóc la Sílvia, tinc 35 anys i he estudiat periodisme. Vaig estar vivint a Nova Zelanda durant un any i ara estic treballant a Canadà. La meva experiència laboral a nivell internacional inclou recollir fruita als camps, vendre merchandising a un rodeo, treballar en un laboratori químic... De tot! Es passa malament al principi, costa començar a estalviar, però crec que hi ha treball, hi ha oportunitats que a casa no trobo. El que més m'agrada és que a fora et tracten com una persona i et sents valorada pels caps, no com a Espanya. No penso tornar, quan finalitzi el meu visat marxaré a Nova Zelanda o a Austràlia. Res de por, amb quatre duros sempre me n'he sortit.

L'experiència m'ha aportat moltes coses, a tots els nivells, i sobretot conèixer molta gent d'arreu del món que es troba en la mateixa situació. Costa una miqueta trobar feina, però cal tenir paciència i ànims. I sí, l'anglès és important, cal tenir coneixement de l'idioma. Cal marxar sense por, hi ha maneres de fer contactes previs (WWOOF, Couchsurfing, Facebook, Spaniards, Fòrums...). Molta sort!